Els nostres investigadors
Al llarg del 2009 s’incorporaran a l’IMPPC els set següents investigadors principals, i el nombre de grups arribarà a nou. Hem parlat amb els investigadors que ja son aquí i els que han d’anar arribant durant aquest any.
Marcus Buschbeck
Després de llicenciar-se, l’investigador Marcus Buschbeck va incorporar-se al laboratori del Dr. Steve Watson a la Universitat d’Oxford, on va interessar-se per la senyalització de quinases de proteïnes. Posteriorment, va realitzar els seus estudis de doctorat al laboratori del Dr. Axel Ullrich a l’Institut Max Planck de Bioquímica de Martinsried (Alemanya) i, un cop finalitzats, va traslladar-se a Barcelona per realitzar la seva estada postdoctoral amb l’equip del Dr. Luciano Di Croce al Centre de Regulació Genòmica. L’any 2008 va ser contractat per l’IMPPC per posar en marxa un nou grup de recerca en epigenètica del càncer. Actualment, el seu principal interès és comprendre el paper d’una variant d’histona en el càncer. El Dr. Buschbeck ha guanyat diversos ajuts prestigiosos de recerca i ha publicat onze treballs d’investigació.
Estic molt content de poder treballar en un centre que tot just comença; a part del plaer de tenir unes instal·lacions i un equipament completament nou, l’Institut ofereix la possibilitat de contribuir a la definició i a l’estil de l’organització. L’IMPPC és la darrera incorporació al panorama científic de Barcelona, un escenari que -en poc més de cinc anys- ha esdevingut una referència internacional per a la ciència.
Pepita Giménez-Bonafé
La Dra Giménez-Bonafé és doctora en Biologia per la Universitat de Barcelona, on desenvolupà el seu treball doctoral basat en la remodelació de la cromatina espermàtica en el decurs de l’espermiogènesi. Tot seguit va realitzar la seva estada postdoctoral a The Prostate Centre at Vancouver General Hospital, Canadà, on es va especialitzar en l’estudi d’aspectes relacionats amb l’adquisició del fenotip quimioresistent en el tractament del càncer de pròstata. La seva reincorporació a la recerca en territori català va ser a la Universitat de Barcelona on era professora Lector de Fisiologia al Departament de Ciències Fisiològiques II del Campus de Ciències de la Salut de Bellvitge, IDIBELL, de la Universitat de Barcelona, i cap de recerca del grup Quimioresistència & Càncer. A mitjan 2009 s’incorporarà com a investigadora a l’IMPPC.
L’IMPPC és el lloc ideal per continuar amb la meva investigació sobre la quimioresistència i el càncer; l’objectiu del meu grup de recerca és aprofundir en el coneixement que ja tenim dels processos moleculars que porten a la quimioresistència en els càncers d’ovari. Tenim l’esperança que això ens porti a descobrir els marcadors moleculars que ens ajudin a predir l’aparició d’aquesta malaltia i que ens permetin aplicar tractaments més personalitzats, vencent així la resistència que acostuma a produir-se en les teràpies actuals.
Ana Rojas
La Dra. Ana Rojas és biòloga molecular amb una sòlida experiència en bioinformàtica i ciències de la computació. Després de finalitzar el doctorat a la Universitat CEU San Pablo de Madrid va continuar la seva formació al Sidney Kimmel Cancer Center, a la Universitat de Califòrnia de San Diego i al Burnham Institute for Medical Research, on va poder treballar amb destacats investigadors com ara els professors Doolittle, McClelland, Godzik i Reed. Durant la seva estada als Estats Units, la Dra. Rojas va ser guardonada amb una prestigiosa beca d’investigació de la NASA, fet que va contribuir a la seva especialització en bioinformàtica. L’any 2003 va tornar a Espanya i dos anys després va ser distingida amb una Marie Curie Reintegration Grant de dos anys. El 2008 va entrar a formar part de l’IMPPC com a cap del grup de Bioinformàtica.
Catalunya és molt activa pel que fa a la biomedicina, i en aquest sentit l’IMPPC no podria estar més ben situat.
Crec que amb l’actual abundància de dades disponibles i el grau de desenvolupament tecnològic, la medicina predictiva passarà de ser una promesa a ser una realitat. Tot i que encara queda molt camí per recórrer, l’IMPPC ja està contribuint al que serà la nova realitat de la biomedicina. Estic entusiasmada amb aquesta perspectiva i també confio que des de l’àmbit computacional de la biologia puguem contribuir-hi.
Mayka Sanchez
La Dra. Sánchez es va doctorar per la Universitat de Barcelona amb una tesi sobre una malaltia genètica: l’hemocromatosi hereditària. L’any 2002 va incorporar-se al grup de recerca del professor Matthias W. Hentze a l’European Molecular Biology Laboratory (EMBL) de Heidelberg (Alemanya) i posteriorment al Departament d’Oncologia Pediàtrica, Hematologia i Immunologia de la Universitat de Heidelberg sota la direcció de la professora Martina Muckenthaler. L’any 2007 es va unir a la Molecular Medicine Partnership Unit de l’EMBL i la Universitat de Heidelberg com a investigadora postdoctoral. El 2008 va ser nomenada cap d’un dels grups de recerca de l’IMPPC.
Com a cap júnior d’un grup de recerca, estic molt contenta que el meu primer laboratori es posi en marxa en un centre tan dinàmic en la investigació de la medicina personalitzada del càncer com és l’IMPPC. Després de set anys a Alemanya, em sento preparada per poder contribuir a la ciència espanyola en contrapartida per tot el suport que el meu país m’ha donat per poder-me formar i investigar.
Eduard Serra
L’Eduard Serra va estudiar biologia a la Universitat de Barcelona i a la de Manchester. Va prosseguir els seus estudis al Departament de Genètica de l’Hospital Clínic de Barcelona i a l’Institut de Recerca Oncològica (IRO), doctorant-se amb una tesi sobre la genètica i biologia cel·lular dels neurofibromes, uns tumors benignes del sistema nerviós perifèric que, quan són múltiples, s’associen amb la neurofibromatosi de tipus 1 (NF1). El Dr. Serra ha contribuït a la comprensió dels mecanismes mutants que generen aquests tumors i a la identificació de les cèl·lules de Schwann com a portadores d’una inactivació doble del gen NF1. Durant la seva estada al Molecular Sciences Institute de Berkeley (Califòrnia) va treballar amb un equip multidisciplinari de l’Alpha Project, un projecte que descriu el comportament quantitatiu d’una via prototípica del senyal en el llevat i que és clau per detectar les feromones. Després de finalitzar una segona beca postdoctoral sobre la NF1, l’Eduard va unir-se com a investigador FIS a l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) per col·laborar amb un grup de recerca del càncer, la genètica quantitativa, les síndromes cancerígenes i del llevat com a sistema model. El passat mes de gener es va incorporar a l’IMPPC.
Crec que, arrel de la finalització del Projecte del Genoma Humà (PGH), estem vivint un dels moments més emocionants i estimulants de la recerca biomèdica; el PGH ha impulsat un gran nombre d’avenços tecnològics i una mena d’“explosió cambriana” de possibilitats per aproximar-nos a l’estudi de la complexitat de la vida. L’IMPPC és plenament conscient d’aquest moment i ha estat concebut i construït sobre els fonaments sòlids de la genòmica i l’epigenòmica per poder respondre al repte de crear una medicina més predictiva i personalitzada del càncer. Els objectius de l’Institut encaixen perfectament amb els meus interessos de recerca: la variació genètica i el càncer. L’IMPPC ha estat creat per ser un institut d’investigació modern que doni un especial suport als joves investigadors, ajudant-los a agafar impuls en el competitiu món de la recerca biomèdica. És un gran plaer poder formar part d’aquest projecte.
Lauro Sumoy
Llicenciat en Biologia per la Universitat de Barcelona (1989) i doctor en Ciències Biomèdiques (1994) per la Universitat de Connecticut (Estats Units). El Dr. Lauro Sumoy Van Dyck va començar la seva carrera científica amb l’estudi del desenvolupament, primer a l’Upholt Laboratory de la Universitat de Connecticut (1989-1994) i posteriorment al Kimelman Laboratory de la Universitat de Washington a Seattle (Estats Units, 1994-98). L’any 1998 es va incorporar al Laboratori Estivill de l’Institut de Recerca Oncològica de Barcelona per començar a estudiar els gens relacionats amb la malaltia humana. Als últims anys s’ha especialitzat en l’anàlisi de seqüències i genotips amb rendiment mig-alt, especialment en l’ús dels microarrays d’ADN. Des del 2001 és cap de la Unitat de Microarrays del Centre de Regulació Genòmica de Barcelona. L’any 2008 va ser nomenat cap de la Plataforma de Genòmica i Bioinformàtica de l’IMPPC.
Treballar a l’IMPPC suposa tenir l'oportunitat d'aplicar els meus coneixements en genòmica al servei de la recerca sobre la predisposició de cada individu a desenvolupar càncer. A l'IMPPC volem desenvolupar recerca capdavantera en l'ús de la genòmica per a l'estudi del càncer i crec que l'accés al biobanc associat ens donarà un avantatge de cara a ser competitius i productius.
Fumiichiro Yamamoto
El Dr. Yamamoto és doctor en Biologia Cel·lular i del Desenvolupament per la Universitat d’Osaka (Japó). En finalitzar el seu treball postdoctoral a la Universitat Estatal Stony Brook de Nova York (SUNY) va ocupar el càrrec de cap de Biologia Molecular al Biomembrane Institute de Seattle (Estats Units) i el de professor associat del Departament de Patobiologia a l’Escola de Salut Pública de la Universitat de Washington. Després d’un breu període al California Institute of Biological Research, l’any 1995 va entrar a formar part del Burnham Institute for Medical Research (Califòrnia) per col·laborar amb el laboratori del Dr. Perucho en l’àmbit de les alteracions epigenètiques relacionades amb la tumorigènesi. El 1990, el Dr. Yamamoto i el seu equip van rebre el reconeixement internacional pel descobriment de la base genètica molecular de tres al·lels fonamentals (A, B i O) del sistema ABO del grup sanguini. El seu treball en aquest camp ha passat a formar part dels continguts habituals del llibres de text de biologia.
Als Estats Units s’inverteixen molts diners en grans projectes de recerca, en canvi, la individualitat queda en segon terme enfront del treball en equip. A Europa, per contra, es valoren molt més els projectes de recerca d’investigadors individuals. Tot i que aquesta tendència és una mica vacil·lant, el fet que l’IMPPC s’hagi creat amb l’ajut econòmic de la Generalitat demostra que l’esperit de la individualitat encara és viu. Si continua amb aquesta línia de recerca tan única i original, crec que hi ha lloc de sobra per l’existència i la prosperitat de l’IMPPC en el panorama biomèdic. També crec que aquí podré fer una major contribució al progrés científic i mèdic, ja que no hauré de dedicar temps a l’administració i la burocràcia que sovint cal fer a les institucions grans.